OPINIÓ DELS LECTORS
Jaume
Al principi em va sobtar trobar una història com aquesta, més pròpia de la literatura juvenil.
En canvi, després m’ha agradat com tracta el tema de la solitud i la bogeria que esdevenen quan els personatges es troben en condicions extremes (cosa que li pot passar també a qualsevol persona). Realment la ment humana pot sucumbir i alçar-se de nou davant les adversitats, per tornar a caure i tornar a alçar-se en un cicle sense fi, com es mostra en el llibre.
Montse
Aquest és el primer llibre que llegeixo de l’Albert Sanchez Pinyol.
De primer se’m va fer una mica estrany perquè no esperava trobar-me amb una història de ficció en la qual hi haguessin monstres i això em va descol·locar una mica.
Hi ha una part del llibre que se m’ha fet una mica incrèdula per tantes bèsties i atacs, fins que no les vaig poder deixar a banda i centrar-me en l’adaptació i transformació de l’home, en un mon on res és el que coneixem, ni res és el que som, on allò que avui rebutgem demà se’ns fa irrenunciable.
He compartit l’angoixa i la por del protagonista, i com ell he odiat els monstres i m’he sorprès a mi mateixa com al final també m’hi he sentit lligada i trista per perdre’ls.
Sandra
“La pell freda” i ha estat un llibre molt entretingut i bastant estrany.
Pel que fa a la narració, quan el protagonista arriba a l’illa i la mateixa nit comença l’atac indiscriminat dels monstres, crec que vaig arribar a sentir-me descol·locada, com el protagonista. L’autor ha aconseguit que els volgués matar com l’home del far i el nouvingut i que després no me’ls vulgui treure de sobre. Ha estat una obra rara en quant a història de ciència ficció però, m’ha ajudat a entendre el comportament humà davant d’una “amenaça”.
Per acabar vull concloure amb una reflexió: els dos habitants humans de l’illa donaven per fet una cosa sense haver-se parat a pensar o a preguntar… Quantes vegades no fem això nosaltres? Error humà o supervivència?
Sergio
Una obra mestra. Perturbadora, simbòlica. Una història fantàstica totalment realista. Una incursió en els costats més foscos de l'esperit de l'ésser humà. La por al diferent.
Maria del Mar
El llibre està ben escrit, encara que no diria que Sánchez Piñol té una prosa enlluernadora, això l'hi deixo a Nabokov o Cormac McCarthy. I no és que hagi d'escriure com ells, però em refereixo al fet que no li trobo una identitat prosística marcada. Pot ser que a hores d'ara, ja no es conrea això, la identitat, que és una mica més propi de la modernitat. I vist d'aquesta manera, com la postmodernitat nega la capacitat creativa, i el seu discurs és el de recollir elements d'aquí i allà, serà per això que el llibre de Sánchez Piñol recorda de manera indisimulada a Joseph Conrad, Poe, Lovecraft, Verne i altres escriptors imprescindibles que ja tenen els seus anys. I si parlem d'anar més enllà que recordar a certs escriptors, Solaris, de Stanislav Lem és gairebé clavat al llibre de Piñol. Però bé, ningú parteix de zero, això ho sabem tots.
Llavors, què és el que ens ofereix Piñol, a més de formalment? Ell mateix es defineix com a antropòleg i després escriptor. Serà per això que el discurs soterrat que impregna la novel·la és el de la alteridad, la capacitat de ser el "altre", un concepte interessant, però que és com el punt de partida bàsic i elemental d'un antropòleg modern. L'antropologia actual es defineix en termes relativistes, tu pots ser l'altre, i l'altre i l'altre. Gens preval, tot molt postmoderno també. Llavors ja tot quadra amb el discurs del llibre. Un llibre que ens porta al mateix punt de partida de l'inici. Alguna cosa que, almenys jo, he considerat previsible a mesura que avançava el llibre quan el narrador comença a destapar les seves contradiccions.
I com ni prosísticamente em sembla emocionant, encara que li reconec moments interessants, ni el missatge em sembla arrollador, ja que em sembla manido, m'he quedat una mica defraudat, encara que es llegeix bé. M'esperava més, molt més. Li he donat una oportunitat perquè tenia curiositat, però sòl desconfiar dels llibres que assenyalen en la tapa en lletres més grans el ben que es ven, que el que en realitat estan venent.
Bernat
Molt intrigant, he passat força bons moments de lectura. Ara entenc perquè s'ha venut tant i ha estat traduït a tants idiomes.
Marta
El protagonista és destinat a treballar d’oficial atmosfèric en una illa desconeguda i salvatge de qualsevol racó de l’Atlàntic. Es pensa que només hi haurà una persona, el responsable d’un far, però es troba que cada nit el venen a visitar uns éssers esgarrifosos, mig homes mig llangardaixos, i el pànic s’apodera d’ell. Cada dia, en amagar-se el sol, la seva vida passa a ser una lluita cruel per a subsistir.
Es tracta d’una novel.la ben construïda, que mica en mica em va centrant en el terror del protagonista. Hi ha moments de canvi en la novel.la: el primer, és la primera nit a l’illa. Després, el tracte amb l’home del far. Finalment, la comprensió que aquells éssers poden no ser tan diferents d’ells dos. Fa pensar.
Alejandro
Com Robinson Crusoe 2.
L'obra està bastant bé, excepte, en la meva opinion, apel·la massa als termes de bogeria i amor. Però sense dubtar-ho, és una obra completa.